Recança

Amb jo, viu un cos inquiet

i quan surto

ensumo la flaire

que em porta aquells llocs.

Ja no són nostres.

Em miri,

i aquells moments

pengen d’arrugues.

Ja no hi soc

perquè ja no trobi gent a la plaça per ballar

ni al mercat tartaboris per parlar.

Ja no hi soc perquè no hi sou.

I amb jo, només viuen els decorats que ens guaitaven,

un adés taranta i valent.

I la Viquipèdia diu així...

S'anomena cerdà el parlar de Cerdanya pertanyent al català septentrional de transició. Aquest subdialecte del català septentrional de transició representa actualment una zona híbrida que conserva certs trets comuns amb el dialecte septentrional però que es veu constantment submergida per la pressió del català central.

S'anomena català septentrional de transició el conjunt de parles del nord del Principat de Catalunya presents a una franja horitzontal que s'estén entre vint i trenta quilòmetres al sud de la frontera amb l'estat francès on es considera convencionalment que s'atura aquesta varietat, és a dir aproximativament des de Cadaqués a la costa gironina fins a l'oest de Martinet a la Cerdanya.

I jo hi afegeixo...

La pressió del català central arriba tabé a Cadaqués amb un aire chic i bohemi que a muntanya es converteix en tons beixos i ocres. Agermanats, compartim francesos i gent de la terra baixa... Em fa somriure quan hi vaig que em sorprengui la llengua tot d'un plegat, agafant de refiló una conversa mig escapçada. I amb desfici espio la resistència lingüística dels autòctons que reivindica la fortor i la tafarra de ser d'on som.