Escapçant tardes

Acabo de dinar i em miro el sofà amb escepticisme. Quan arriba aquest moment del dia sempre em plantejo perquè ens hem organitzat d’aquesta manera, perquè és obligatòria aquesta pausa. L’estaticisme imposat d’aquesta hora em provoca sempre sentiments d’odi, de rebuig i de rebel·lia, mostrant-me desperta i poc disposada a enfonsar-me al coixí. Tot i així, em doblego i cedeixo el pas a la normalitat, m’ajaço. Molts dies, m’hi estic una estona resignada i inundada de pensaments com quan ets petita i et manen al llit sense son. Al final, m’aixeco, fastiguejada i encarcarada. Encara tipa. És una estona que m’emprenyo tant amb el costum que se’m fa un nus a l'estómac i no paeixo bé el dinar. El cafè que em prenc, ràpid, corrents després de dinar per ocupar la plaça del sofà com aquell qui agafa els seients de finestra al entrar al tren tampoc se’m queda a la boca, i aixecada amb mal d’ossos camino fins la cuina i me'n faig un altre, que tampoc m’agrada. Llesco la tarda una primera vegada, sempre amb intencions d’organitzar totes aquestes hores. Quan no has de sortir de casa a la tarda les habitacions deixen de tenir funcions i a la tele no hi fan res de bo. És un bon moment per llegir però el cap s’ha quedat mig escapçat després d’aquesta estarrassada mig migdiada maldestre. I deambules, surts al balcó, ensumes l’olor de l’estiu i penses que potser podries anar una estona a la piscina, però aviat tancaran i posar-se el banyador ara em sembla una tasca titànica. Aquest trosset esmicolat m’ha portat tot d’un plegat fins les sis, i l'exèrcit de plats ben apilats a la pica, ens esperen. Tanmateix ja anem de cara al capvespre, ja estem salvats. Ara que l’esquena ja no em fa mal de la rebregada, i he recuperat una mica l’humor potser em dedico a fer alguna cosa, de profit, sobretot. Ho intento, i no passarà res si no arriba enlloc, perquè el sol ja comença a caure, ara ja només tenim l’obligació de preparar un sopar que salvi la deixadesa d'aquest diumenge, tercera porció de la tarda. Un plat sense massa feina ni verdura, sense massa intenció.