Començall

Començar sempre ha sigut per mi complicat i a la vegada matriu del meu aprenentatge.

Arrenco moltes vegades, una vegada i una altra i de mil maneres per trobar la que em quadri. Ho faig amb tot, i no passa res.

La meva política d’empresa és fer unes quantes proves abans de trobar la definitiva. Amb els anys, i amb la feina, el meu caràcter ha adquirit una paciència gairebé inesgotable, però quan inauguro de nou algun projecte retorno allò més meu, aquesta manera de funcionar que aprèn a base de cuinar el mateix plat una vegada i una altra, intuïtiva, de napbuf, fins que li trobes la fórmula exacta que combregui amb el teu gust.

Estic nerviosa. Per mi la intimitat, parts de mi volàtils i canviants, com són el pensament, sempre les he reservat per aquells que vetllaven ben a la voreta, i tot i així encara quan escric em sento tan vulnerable i a l’aparador que cada paraula em punxa. Tinc la sensació que surto d’un ou amb una closca molt dura que he anat picant i picant fins que he pogut fer un forat prou gran com per sortir-ne sense esgarrinxar-me.

Avui, començo i em fa mal de cap del vertigen.