Busco restaurant mediterrani

La paraula sobretaula va deixar d’existir i les velles explicaven als infants aquells moments màgics que passaven en una taula després d'un bon àpat on s'estenien les converses, paint els dies i la vida en companyia. Ho explicaran com qui parla d’aquells vespres de contes vora el foc les nits d’hivern colgats de neu en una Cerdanya que ara ja no existeix. 

Serà un temps on ja ens haurem acostumat a demanar el torn de les 20h o el de les 22h, sense parlar amb ningú, pitjant un botó al mòbil. Se’t servirà ràpid, impecable i es vigilarà des de lluny quan fas l’última cullerada per retirar-te el plat a correcuita, i no li parlis que molestes. Abandonaràs la taula a l’hora indicada. 

El restaurant serà una manera de menjar lluny de la carmanyola i el processat, res més. Ni ensumaràs la calidesa d’aquell restaurant on una persona et servia el cafè en el punt just mentre t’acabaves les postres, i somreia, i parlava, sense que això suposés un suplement. Ens prenen el pèl i ens ho engolim tot. L’elegància del plat, fotografiable, s’ha endut per davant la relació humana subjugada a la productivitat i el ritme. Perquè es veu, que jo no ho sabia, que hem d’anar ràpid a tothora i gastar molt.

De la Viquipèdia:

La sobretaula és el temps que hom passa xerrant a taula després de menjar. És un costum de l''edat antiga que actualment encara tenen molts pobles a la Mediterrània i altres indrets del món. A l'època del grecs i dels romans, a la sobretaula es bevia vi, però ara és més habitual de beure cafè o te, o de vegades alguna beguda alcohòlica aromàtica (com ho era el vi, a l'època de grecs i romans) com per exemple un moscatell.